martes, 17 de mayo de 2011

Beware of beast...

Em vaig llevar un dia i ja no tenia peus, dues peülles negres creixien amarades de pèl de la punta dels meus turmells. La barba, abans tan ben afaitada ara creixia barbeta avall fins que la veia amb els meus ulls. Déu com em pesava el cap... en tocar-lo amb les mans vaig palpar horroritzat dos enormes banyes cargolades i perfectament asimètriques entre elles. El respirar profund dels meus narius desmesurats ressonava per tota l’estança eixordant-me les orelles. I l’ensurt que em vaig endur en veure’m davant el mirall va provocar un crit estrident de les meves mandíbules acompanyat d’un alè pestilent de sofre.
Al sortir al carrer la gent no em veia, no tal i com era realment, però jo si que els veia i tot cremava. De sobte i sense avís sentia una tendresa i una alegria en veure un bri de destrucció en qualsevol racó de la humanitat i un malestar neguitós m’allunyava dels petons i la tendresa on fos que anessin dirigits.
Era evident, era el mal, l’encarnació del mal i ja res seria igual, l’odi m’havia atrapat i jo, dòcil com un corder, l’acceptava.

No hay comentarios:

Publicar un comentario