tag:blogger.com,1999:blog-25507841853031558812023-06-20T06:32:40.078-07:00La carrossa del Mas NouZenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-45373051451206834842011-05-27T23:30:00.000-07:002011-05-27T23:39:26.131-07:00Si m'ensumo la màSi tanco els ulls i m’ensumo la mà<br />encara noto l’olor del greix del revòlver,<br />de la pólvora cremada,<br />de la terra humida sota l’herba molla.<br /><br />Si tanco els ulls i m’ensumo la mà<br />Encara noto el cansament en tots els muscles del meu cos,<br />L’amargor de les llàgrimes de derrota<br />I les llàgrimes salades d’alegria.<br /><br />Si tanco els ulls i m’ensumo la mà<br />Rere de tots els mals tràngols passats <br />Noto l’olor, sota la meva pell,<br />Del teu coll i els teus cabells.<br /><br />I així quan, com ara, no et recordo <br />ni conservo tot el que hem vas donar<br />i un silenci rabiós m’esberla els sentiments<br />Tanco els ulls i m’ensumo la mà.Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-21233781381733221892011-05-17T09:40:00.000-07:002011-05-17T09:41:58.214-07:00Beware of beast...Em vaig llevar un dia i ja no tenia peus, dues peülles negres creixien amarades de pèl de la punta dels meus turmells. La barba, abans tan ben afaitada ara creixia barbeta avall fins que la veia amb els meus ulls. Déu com em pesava el cap... en tocar-lo amb les mans vaig palpar horroritzat dos enormes banyes cargolades i perfectament asimètriques entre elles. El respirar profund dels meus narius desmesurats ressonava per tota l’estança eixordant-me les orelles. I l’ensurt que em vaig endur en veure’m davant el mirall va provocar un crit estrident de les meves mandíbules acompanyat d’un alè pestilent de sofre.<br />Al sortir al carrer la gent no em veia, no tal i com era realment, però jo si que els veia i tot cremava. De sobte i sense avís sentia una tendresa i una alegria en veure un bri de destrucció en qualsevol racó de la humanitat i un malestar neguitós m’allunyava dels petons i la tendresa on fos que anessin dirigits.<br />Era evident, era el mal, l’encarnació del mal i ja res seria igual, l’odi m’havia atrapat i jo, dòcil com un corder, l’acceptava.Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-38031550333729742132010-06-08T09:38:00.000-07:002012-11-20T03:50:33.463-08:00En ple estiu IIVivia en una casa que, a pesar del seu aspecte recolzat en la del veí, era força solida degut a unes parets formidables. Para la camioneta al costat del estable on els corders es posàven nerviosos i s’apilaben en un recó de la tanca. La Maria ja havía advertit la seva arribada des de feia estona amb tan d’aldarull com feia la Berliet, i va ordenar a en Miquel que pares la taula. <br /><br />-Dona't pressa que ja saps que ton pare arriba amb gana.<br />-Si, mama.<br /><br /> En Ventura feia trontollar tota l’estructura de fusta de l’antiga casa mentres pujava i esbufegava com un animal ferit. Tal com va arribar es va aseure a taula i va reclamar un got de vi. <br /><br />-Ja n’estic fart, aquesta merda de trasto no corre i, a més, tot sòl es fan molt pesats aquests viatges. Ah! I ja saps que aquest any ho tenim ben magre amb la llana. Les reformes hauràn d’esperar un altre any.<br /><br /> Com sempre que havia de dir alguna cosa que portes a discusio no s’esperava que la seva dona arribés de la cuina. Va escoltar però no va sentir cap resposta. Llavors va entrar la Maria amb un somriure complaent i va deixar una sopera fumejant damunt els estalvis.<br /><br />-No pateixis, ara ho tenim una mica apedassat i si no es toque no crec que acavi de caure.<br />-Com que no pateixi!? -va dir amb incredulitat- Portes mesos donant-me la tabarra que si, Ventura la paret del cap de casa caurà, Ventura s’ha d’arreglar aquella paret que podria pendre mal algú, que si fes això, fes allò...<br />-Va no et posis així home que avui tinc una bona notícia pera tu. Bé per a tu i per tots.<br /><br />En aquell moment en Ventura va veure que, en efecte, hi havía posada la vaixella dels diumenge i aquella escudella portava tanta botifarra que semblava que els cigrons i l’arròs fossin l’acompanyament. Va aixecar una cella, es va eixugar la front amb el mocador i va mirar la Maria a l’espera d’una explicació i, probablement, d’una intensa discussió.<br /><br />-Digues- Va dir inquissitiu-<br />-Avui ha vingut a veure’m en mossèn Martí. Hem estat xerrant una bona estona i finalment m’ha explicat que hi ha un munt de nens que eren fills de rojos que els han abandonat per marxar cap a França o que directament són morts. M’ha dit que tenen molts problemes per a donar menjar a tantes boques i que, a més, un orfanat amb tanta gent no és un bon lloc per a pujar un noi.- Aquesta explicació va ser necessàriament seguida i clara degut a que sabia que en Ventura no faria cap esforç per mirar d’entendre-la-<br /><br />-Si home! Tu no estàs bé!<br />-Ecolta, tu mateix has dit que estàs fart d’anar sol a fer viatges, a més, des que vem casar la Júlia que a casa hi falta algo i tindriem prou menjar.<br />-Si prou menjar- Va dir irònic- amb aquest fill que tenim el que tenim es massa feina, a veure si el que hauríem de fer no es havern-hi dut un altre al orfanat.<br />-Prou! No tornis a treure aquest tema que se que només ho dius de boca però el primer a voler-lo a casa vas ser tu i a més no canviis de tema. Aquests nens necessiten una llar i nosaltres un més a la família i s’ha acabat.<br /><br />En Ventura volia marxar però l’estomac li deia que fos pacient, que lo primer és lo primer. Tot barrut es va mirar la escudella i va comensar a menjar.Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-62371753554052636312010-06-08T09:27:00.000-07:002010-06-08T09:29:49.044-07:00InnombrableInnombrable, més tothom s’hi troba<br />Soberana, de la vida és companya<br />Adictiva, que al final tot ho roba<br />Veritable, amb ella ningú t’enganya.<br /><br />Feixuga, junts el temps no transcorre<br />Melancolica, quan t’envolta l’enyorança<br />Llibertaria, cap paret et priva córrer<br />enlloc no vas i mai no cansa.<br /><br />Per últim direm que és tristesa<br />el més gran dels plaers mai revelat<br />com mes passa més penosa pesa <br />la més dolça amant la soledat.Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-61667254356412211292010-06-07T12:37:00.000-07:002010-06-07T12:51:18.203-07:00La ofrena de la ginesta afrentada<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/Users/Andreu/AppData/Local/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:center; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style> <p class="MsoTitle"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">Tres nois varen anar a córrer</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">pels racons de la Bellaterra oblidada</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">s’hi perderen quan el dia s’ensorra</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">només per avis i gossos guardada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">S’hi extravien però no els espanta</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">avançant entre arbres selvàtics, ocells piant</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">laberintic paisatge que el sol aguanta</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">furtives, emboscades, unes flors mirant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">S’en adona el més menut i exclama,</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">observant entre esbufecs la ginesta frondosa</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">se del cert que la UAB de xiquetes és grana</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">si en trobem una l’acceptarà joiosa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">Dit i fet així en segaren</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">la forta tija amb dents i mans</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">més una per mà tres nois que eren</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">sis flors marxaven caminant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">No tardaren en trobar allà al camí</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">tres siluetes que passejaven en renglera</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">just a l’ombra d’un vell pi</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">les caçaren per sorpresa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">Els miraven les tres noies extranyades</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">contents els nois veient bellesa</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">extengueren els braços tres vegades</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">ginestes nervioses els donaren amb rapidesa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">Riallers corrien, ja més lluny</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">callats pensaven al unisò</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">que el crim d’arrencar ginesta amb el puny</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA">sempre s’excusa si riu una altra flor.</span></p> Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-75441554348774089392010-06-07T12:03:00.000-07:002010-06-07T12:36:28.467-07:00Miserables<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/Users/Andreu/AppData/Local/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Miserables, estas plena de miserables, cobards intel·ligents que governen les seves vides només per a ells mateixos. Plens de ideologies ben estructurades que els permeten no fer res. I toleren. Com el cel en la nit de sant joan petites espurnes surquen violentament la foscor tranquila i ens recorden que alguna cosa les provoca.<span style=""> </span></span></p> <span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman";" lang="CA">Espurnes que, en la fredor solitaria de la nit, no tenen més combustible que elles mateixes i s’apaguen, tard o d’hora. I tu encara plores, per els morts, per les cadenes, per els enderrocs, per les paraules perdudes ja per sempre, tu plores. </span>Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-21061733483052831392009-06-03T14:21:00.000-07:002009-06-03T14:27:16.864-07:00La gran casaNo hi veia res. Una casa inmensa, molt més que les altres vegades que hi havía entrat. Una inmensitat tan buida que s'extenia dins seu i el feria. Callava, tot callava i ja n'estava fart. Així que va tornar al carrer on la dolça remor del món exterior torna les orelles més sordes del que ve de fora i el de dins.Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-9568494016339562832009-06-01T07:10:00.000-07:002009-06-01T08:28:04.263-07:00En ple estiu<span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Que lent que que passaven els arbres a banda i banda del vell camí. El pensament del home estava ocupat en els comptes de la llana que duia carregada. Aquell juny la xolla havia estat dolenta. La samarreta de tirans estava rebotida per aquell cos gras, lluny quedaven els dies d'esvelta joventut, i ara regalimava suor sobre el petit respatller de l'antiga camioneta. <div><br /></div><div><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>En arribar al poble aniria a veure la dona, s'haurien d'estrènyer el cinturó una mica. Li va venir al cap el fill. Ell sempre va confiar que es curaria. Mai va fer cas del metge que li deia que aquestes coses de naixement no s'arreglen. La filla ja era casada i ara no tenia ningú que el pogués ajudar ni fer-li companyia en els feixucs viatges damunt de la atrotinada Berliet de gasogen que amb prou feines el movia uns pocs kilòmetres cada dia. També hauria d'anar a parlar amb el gran de Can Borrassà, no li faria gràcia quan li digués que la llana era més cara aquesta temporada.</div>Zenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2550784185303155881.post-88725537477483091852009-06-01T06:53:00.000-07:002009-06-01T07:04:25.232-07:00PROVAENTRADA DE PROVAZenithhttp://www.blogger.com/profile/16400587734702070739noreply@blogger.com0