Miserables

Miserables, estas plena de miserables, cobards intel·ligents que governen les seves vides només per a ells mateixos. Plens de ideologies ben estructurades que els permeten no fer res. I toleren. Com el cel en la nit de sant joan petites espurnes surquen violentament la foscor tranquila i ens recorden que alguna cosa les provoca.

Espurnes que, en la fredor solitaria de la nit, no tenen més combustible que elles mateixes i s’apaguen, tard o d’hora. I tu encara plores, per els morts, per les cadenes, per els enderrocs, per les paraules perdudes ja per sempre, tu plores.